Antigament Alfarràs era una petita caserna amb un molí de farina tocant a la séquia que baixava del congost de Pinyana.
Per un conveni entre el consolat de Lleida i la corona, els cònsols fan constar que Ramon Berenguer IV havia atorgat un privilegi als habitants d’Alfarràs i d’Andaní sobre la possessió de la séquia de Pinyana al pas pels seus termes, dret que també havia estat concedit als pobladors d’Almenar.
El molí fariner data del segle XV.
L’església vella de Sant Pere Apòstol és d’origen romànic, fou profundament remodelada durant el segle XVIII en estil barroc.
Edifici d’una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoïdal i al bell mig es troba el portal, que és d’arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l’esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a manera d’òcul. El campanar, d’espadanya, és d’època posterior a la resta del conjunt.
Al segle XX la parròquia va ser traslladada un nou edifici.
El pont medieval d’Alfarràs també anomenat el pont vell, es troba a la vora del pont nou i sobre el riu Noguera Ribagorçana.
La seva construcció data del segle XIV – XV i estava format per set arcades i sis pilars.
Durant la guerra civil es va enderrocar la meitat del pont, conservant-se la part que tocava a la població. Més tard és va reconstruir amb una estructura metàl·lica de ferro.
Considerat un dels canals de regadiu més antics de Catalunya, amb més de 7000 regants, encara conserva en mes d’un 50% el sistema de regadiu com antigament “a manta”.
Ramon Berenguer IV a l’any 1147 va autoritzar la seva construcció als pobladors de la vila d’Almenar.
Actualment el canal de Pinyana té més de 50 km, un cabal de 11,5m3 i, abasteix amb aigua potable a més de 150.000 habitants i 13800 ha de zona de regadiu.
Església construïda amb pedra i totxo, d’una sola nau amb un afegit posterior al costat dret. Les dimensions són reduïdes. La façana és molt simple, arrebossada i amb maó a les cantoneres, i amb un portal d’arc de mig punt fet amb carreus pedra desbastada. Al seu damunt resta una fornícula on hi havia hagut una imatge del Sant Patró. L’espadanya, de tres obertures i dues campanes, és de construcció posterior.
Anys enrere, aquesta església havia estat dins la jurisdicció de l’Arxiprestat d’Ager, actualment és del Bisbat de Lleida. Popularment es diu que la parròquia d’Andaní estava destinada als capellans castigats. L’església primitiva té com a data de construcció el segle XVII, posteriorment s’han anat fent diferents reformes.
Aquesta església actualment es troba dins de la jurisdicció de l’Església parroquial d’Alfarràs.